Barcelona 1302-12

LIDERATGE POSITIU

            El passat 6 de febrer, la agència Alumni de la Universitat de Barcelona va organitzar una conferència d’assistència oberta a proposta del Màster d’Anàlisi i Conducció de Grups que s’imparteix actualment a la UB, dirigit per la doctora María Palacín i el doctor Jose María Cornejo. La doctora  María Palacín ens ha vingut al Màster de Psicodrama per impartir-hi un mòdul de Conducció de Grups.

            El ponent era el gerent Roger Tomàs, de IDD (Innovación y desarrollo directivo). D’entrada ens va posar en situació, als assistents (l’Aula Magna de la Universitat Central, a plaça Universitat, era plena de gom a gom), dient-nos que la crisi ja ha passat i que la situació que avui vivim és la que ens tocarà viure el anys vinents. Dels polítics, millor no esperar-ne gaire.

            El senyor Tomàs va apostar perquè siguem creatius i ens arrisquem, fent un pas endavant. En temps de por i incertesa és el moment de treure el cap. Per això, va donar algunes receptes.

            Primer de tot, hem de saber què volem ser i què volem fer; quin és el producte que volem vendre i quina sortida hi pot tenir, què és allò que podem aportar i que ningú més aporta. El ponent va posar l’accent en què cal ser competitius, però no rebentant preus. El producte ha de ser valorat; si no és un bon producte, si no hi te qualitat, no arribarà lluny.

            En segon terme, hem de tenir cura del client. El client és fonamental i l’hem de mimar. No s’hi val escatimar costos ni atencions. L’hem de fidelitzar, que torni a la nostra empresa de bon grat.

            A banda del producte i els client, molt importants, ens va fer un repàs dels components de la empresa o de l'equip de treball que son bàsics:

-El capital humà, que és tan important com el capital de diners. Ha d’estar motivat, amb esperit de pertinença a l’empresa, valorat i amb posibilitats de promoció i millora en la seva formació.

-Un lideratge positiu i inspirador, amb carisma, visió i consecució d’objectius però, alhora, amb l’habilitat de gestió del capital humà que comanda.

-La gestió de la por. El líder tindrà una atenció especial al component emocional de l’equip humà que dirigeix i la capacitat de dissipar els aliens o pors que poden paralitzar el seu equip.

-La bona comunicació dins i fora de l’empresa.         

            Un lideratge inspirador comportarà capacitat d’innovació, propiciant el canvi a l’empresa, el creixement personal i de coneixement dels seus treballadors.

           En els temps difícils que vivim, les paraules de Roger Tomàs van ser encoratjadores i valuoses. Les tindrem en compte.

 blog: jaimetomascampo@wordpress.com

 Barcelona 1302-03

Màster de Psicodrama 130127

PSICOSI. Classe magistral a càrrec de Raúl Vaimberg

            Com a cloenda del mòdul de Psicopatologies, dins del Màster de Psicodrama que estem impartint enguany a la EPS de Barcelona, vam tenir com a convidat d’excepció a Raúl Vaimberg, reconegut metge psiquiatra, psicodramatista de teràpies en grup i psicoanalista, màster en Societat de la Informació per la UOC i doctor en psicologia de la UB que treballa de fa molts anys amb malalts psicòtics i en especial portant grups de teràpia amb adolescents que presenten aquestes psicopaties. Actualment director, a Barcelona, de GRUP, espai de psicoteràpia, treball corporal, comunicació i creativitat dedicat a l’atenció, docència i recerca de la salut mental, és, entre d’altres referències, autor del llibre Psicoterápia de grupo, psicoteràpia de grupo on line de l’editorial Octaedro.

            Primerament ens va apropar a les psicosis, tipus, classificació, progroms, quadres simptomàtics, deliris i/o al.lucianacions que les poden acompanyar, tot seguint la clasificació psicoanalítica com la DSM-IV. Es va referir a les edats en les quals es manifesten, fent atenció especial a l’adolescència i el paper del psicòtic en determinades relacions sistèmiques a la sí de les famílies. També va tractar sobre els diferents tractaments i l’evolució històrica d’aquests; des de principis del segle XX a l’antipsiquiatria de Basaglia; d’aquest a l’actualitat en que tornen a enfrontar-se els tractaments d’orientació psicoterapèutica amb fàrmacs i els ingressos en centres psiquiàtrics amb tractaments més agressius com l’electroshock.

            En el transcurs de quatre hores que durava la classe, ens va introduir a l’abordatge dels diferents autors de les psicosis perquè tinguéssim un ventall referencial ampli (Freud, Klein, Lacan, Lemoine...).

            Arribant a Moreno i la seva Matriu d’identitat ens va endinsar al treball amb psicòtics emprant el psicodrama. Ens va il∙lustrar sobre les particularitats de la tècnica psicodramàtica amb psicòtics, responent a preguntes com ara: qui és el jo auxiliar? Qui és el doble? I el món auixiliar?...

            Vaimberg va referir-se al mirall, i de fet va exposar un treball pràctic amb miralls i pacients psicòtics on el grup també actua com a mirall (en casos de psicoteràpia on line, el mirall passa a ésser la pantalla de l’ordinador), al corps morcelé o cos fragmentat, la percepció que en tenen els psicòtics i com s’hi pot treballar amb tècniques de pintura, d’expressió corporal, al treball d’acompanyament permanent en l’acció que es du amb molts d’ells.

            Va parar l’atenció en el treball amb el xoc psicodramàtic; com treballar amb psicodrama perquè la crisi psicòtica sigui reviscuda, sempre desprès de haver-la patida i quan el pacient es tranquil∙litzi i torni a estar compensat. Així mateix en els treballs de representació de la pròpia mort a través del psicodrama: elaboració psicodramàtica de fantasies de mort, dels intents de suïcidi. Sempre amb la màxima cura, evitant que l’acció  els conflictuï, es a dir, fent servir una psicoteràpia verbal, potser amb l’ajut d’alguna postura corporal...Exorcitzant, però, allò temible que els terapeutes troben quan treballen amb casos de psicosi.

            Per acabar, algunes tècniques per al treball amb psicòtics als quals es va referir: mapa corporal, màscares, maquillatge, tècniques corporals, teatre màgic, titelles (objecte intermediari), etc.

Barcelona 1302-03

XXVII reunió nacional de la AEP 2012

BLANCANEU SURREALISTA

            El taller que va portar Fernando Domínguez com a proposta per part de la EPS de Barcelona consisteix en una creació lliure, lúdica, a partir del conegut conte de la Blancaneu.

            El fet de partir d’un conte conegut fa que els participants es puguin identificar ràpidament amb un rol determinat i entrar en escena. El que no s’esperen, però, és que el conte variï d l’original. Tot d’una el príncep no és qui sembla, la reina li fa el salt al marit, entre els nans hi ha una revolta reivindicativa amb un enllaç sindical, un nan republicà...i fins i tot un altre que ha marxat per a rebre un tractament que el fa créixer.

            Aquestes variacions fan que els participants s’enfrontin a situacions noves en què no hi res establert i s’han de dur de la seva creativitat en acció. I tot d’una, sota els rols, els personatges revelen aspectes inconscients d’ells que surten de la ficció per a fer referència a allò real. I les dinàmiques grupals que se’n generen també hi conten.

            Aplicant les tècniques conegudes del psicodrama, com el doblatge, les escultures, les inversions de rol...però, sobretot, guiats per la capacitat de percepció, creativitat, enginy i l’agudesa que l’experiència, el coneixement i la dedicació donen al psicodramatista, els participants poden aprofundir en el sondeig de la seva vivència pròpia, interior, més enllà del rol.

            A Madrid, potser perquè tampoc es tractava d’un treball en un espai terapèutic, va costar que els participants de la proposta anessin més enllà de les seves actuacions. Tot i això, hi va haver més d’un sorprès del que passava en escena i segur que es va endur material per pensar-hi. 

Barcelona 1301-21

XXVII reunió nacional de la AEP 2012

PSICODRAMA: CREATIVITAT, MEMÒRIA I PROJECTE

          Ja fa dos mesos que varem assistir a la reunió nacional que cada any celebra l’Associació Espanyola de Psicodrama (AEP) i és hora de fer-ne balanç de l’experiència.

         Es va celebrar a Madrid del dia 23 al 25 de novembre passat, a l’edifici del Cercle de Belles Arts de San Fernando, a la Gran Via madrilenya. Una seu sense parangó, de la qual varem disposar de d’alt a baix, amb tot d’espais per a desenvolupar els nombrosos tallers que es presentaven. Ja el primer vespre varem gaudir de les espectaculars vistes que des del terrat que domina la ciutat es podien observar, tot prenent un còctel de benvinguda.

         Però no varen assistir només a fer-nos la copeta. Hi havia un munt de propostes a presentar i amb prou feines varen poder assistir-hi a un bon grapat de tallers i propostes. Seguidament us adjuntem la relació d’activitats, extensíssima. Tant el divendres al de matí, quan es varen celebrar unes activitats prèvies al congrés (i on no hi fórem perquè tot just arribavem a la tarda), com a la presentació del vespre i els dos dies següents, matí i tarda, fins la cloenda del diumenge havent dinat, es celebraren fins a sis actes diferents ,cada hora i mitja i simultàniament, de nou del matí a nou del vespre, a diverses sales del cercle de belles arts. Tot una marató.

         Hi havia les propostes més diverses: psicodansa; teatre dels sentits-La veu del Bosc; taller de teatre espontani, taller de símbols de naixement i renaixement; música i psicodrama; impulsos vitals: de oca a oca; el far de la meva vida; tècniques d’hipnosi ericksonianes aplicades al psicodrama; psicodrama i coaching; el vídeo aplicat en psicodrama; sociodrama; memòria, moviment, creació, empremta en la sexualitat; crativitat grupal i psicodrama, des del inconscient grupal; psicodrama simbòlic al tractament del trastorn mental greu, jocs i dramatitzacions d’experiències creatives personals; les ombres; la masculinitat despistada; cos i acció; recerca d’emocions; gramàtica de la creativitat i joc psicodramàtics; teatre de la transformació, redescobrir l’espiritualitat; sexe, cos i altres mentides: construint el gènere a través de la creativitat pròpia; psicodrama i EMDR; pintura i psicodrama; lleialtats invisibles a la transmissió del trauma; l’art de morir; sigues tu mateix: les paradoxes de l’espontaneïtat; taller de cloenda.

         Algú en vol més? Va ésser com posar-se davant d’un gran aparador (d’això que en diuen workshop), un mostrari de tots els potencials del psicodrama emprat en diversos camps i molt especialment vinculat a processos creatius. Potser tanta activitat va anar en detriment d’un major aprofundiment de continguts, però, de ben segur, no era aquesta la intenció de la trobada. Al contrari, s’ens oferia tot un ventall de possibilitats que podíem portar-nos-en, al tornar a Barcelona, per tal de fer-los servir a la nostra tasca terapèutica i de formació.

 

         Val a dir que moltes propostes es basen en un cert positivisme ben intencionat, en una reunió en què els assistents van justament amb la millor de les predisposicions. No és això el que es viu a la feina diària a consulta, als grups setmanals o altres activitats continuades, on sovint s’ha d’anar amb molta astúcia, prudència i una certa punyeteria per tal de vèncer les resistències i reticències dels pacients que participen en dinàmiques amb psicodrama. Com diu el doctor Fernando Domínguez, els psicodramatistes hem de ser punyeters.

         Per acabar, valorem especialment l’oportunitat que un esdeveniment com aquest ens ofereix per posar-nos en contacte amb d’altres professionals i gent involucrada a l’aplicació del psicodrama en diferents àmbits. A banda de fer noves amistats i relacions, es comparteixen experiències, comentaris i coneixements, publicacions, adreces... o si més no, indicis i pistes que, després, ens són molt valuoses i enriquidores.

         I la proposta que varem portar al congrés, els membres de l’Escola de Psicodrama de Barcelona? D’això en parlarem el proper escrit al blog. Val la pena.