Barcelona 1302-03

Màster de Psicodrama 130127

PSICOSI. Classe magistral a càrrec de Raúl Vaimberg

            Com a cloenda del mòdul de Psicopatologies, dins del Màster de Psicodrama que estem impartint enguany a la EPS de Barcelona, vam tenir com a convidat d’excepció a Raúl Vaimberg, reconegut metge psiquiatra, psicodramatista de teràpies en grup i psicoanalista, màster en Societat de la Informació per la UOC i doctor en psicologia de la UB que treballa de fa molts anys amb malalts psicòtics i en especial portant grups de teràpia amb adolescents que presenten aquestes psicopaties. Actualment director, a Barcelona, de GRUP, espai de psicoteràpia, treball corporal, comunicació i creativitat dedicat a l’atenció, docència i recerca de la salut mental, és, entre d’altres referències, autor del llibre Psicoterápia de grupo, psicoteràpia de grupo on line de l’editorial Octaedro.

            Primerament ens va apropar a les psicosis, tipus, classificació, progroms, quadres simptomàtics, deliris i/o al.lucianacions que les poden acompanyar, tot seguint la clasificació psicoanalítica com la DSM-IV. Es va referir a les edats en les quals es manifesten, fent atenció especial a l’adolescència i el paper del psicòtic en determinades relacions sistèmiques a la sí de les famílies. També va tractar sobre els diferents tractaments i l’evolució històrica d’aquests; des de principis del segle XX a l’antipsiquiatria de Basaglia; d’aquest a l’actualitat en que tornen a enfrontar-se els tractaments d’orientació psicoterapèutica amb fàrmacs i els ingressos en centres psiquiàtrics amb tractaments més agressius com l’electroshock.

            En el transcurs de quatre hores que durava la classe, ens va introduir a l’abordatge dels diferents autors de les psicosis perquè tinguéssim un ventall referencial ampli (Freud, Klein, Lacan, Lemoine...).

            Arribant a Moreno i la seva Matriu d’identitat ens va endinsar al treball amb psicòtics emprant el psicodrama. Ens va il∙lustrar sobre les particularitats de la tècnica psicodramàtica amb psicòtics, responent a preguntes com ara: qui és el jo auxiliar? Qui és el doble? I el món auixiliar?...

            Vaimberg va referir-se al mirall, i de fet va exposar un treball pràctic amb miralls i pacients psicòtics on el grup també actua com a mirall (en casos de psicoteràpia on line, el mirall passa a ésser la pantalla de l’ordinador), al corps morcelé o cos fragmentat, la percepció que en tenen els psicòtics i com s’hi pot treballar amb tècniques de pintura, d’expressió corporal, al treball d’acompanyament permanent en l’acció que es du amb molts d’ells.

            Va parar l’atenció en el treball amb el xoc psicodramàtic; com treballar amb psicodrama perquè la crisi psicòtica sigui reviscuda, sempre desprès de haver-la patida i quan el pacient es tranquil∙litzi i torni a estar compensat. Així mateix en els treballs de representació de la pròpia mort a través del psicodrama: elaboració psicodramàtica de fantasies de mort, dels intents de suïcidi. Sempre amb la màxima cura, evitant que l’acció  els conflictuï, es a dir, fent servir una psicoteràpia verbal, potser amb l’ajut d’alguna postura corporal...Exorcitzant, però, allò temible que els terapeutes troben quan treballen amb casos de psicosi.

            Per acabar, algunes tècniques per al treball amb psicòtics als quals es va referir: mapa corporal, màscares, maquillatge, tècniques corporals, teatre màgic, titelles (objecte intermediari), etc.