Barcelona 1302-03

XXVII reunió nacional de la AEP 2012

BLANCANEU SURREALISTA

            El taller que va portar Fernando Domínguez com a proposta per part de la EPS de Barcelona consisteix en una creació lliure, lúdica, a partir del conegut conte de la Blancaneu.

            El fet de partir d’un conte conegut fa que els participants es puguin identificar ràpidament amb un rol determinat i entrar en escena. El que no s’esperen, però, és que el conte variï d l’original. Tot d’una el príncep no és qui sembla, la reina li fa el salt al marit, entre els nans hi ha una revolta reivindicativa amb un enllaç sindical, un nan republicà...i fins i tot un altre que ha marxat per a rebre un tractament que el fa créixer.

            Aquestes variacions fan que els participants s’enfrontin a situacions noves en què no hi res establert i s’han de dur de la seva creativitat en acció. I tot d’una, sota els rols, els personatges revelen aspectes inconscients d’ells que surten de la ficció per a fer referència a allò real. I les dinàmiques grupals que se’n generen també hi conten.

            Aplicant les tècniques conegudes del psicodrama, com el doblatge, les escultures, les inversions de rol...però, sobretot, guiats per la capacitat de percepció, creativitat, enginy i l’agudesa que l’experiència, el coneixement i la dedicació donen al psicodramatista, els participants poden aprofundir en el sondeig de la seva vivència pròpia, interior, més enllà del rol.

            A Madrid, potser perquè tampoc es tractava d’un treball en un espai terapèutic, va costar que els participants de la proposta anessin més enllà de les seves actuacions. Tot i això, hi va haver més d’un sorprès del que passava en escena i segur que es va endur material per pensar-hi.