Barcelona 1301-21

XXVII reunió nacional de la AEP 2012

PSICODRAMA: CREATIVITAT, MEMÒRIA I PROJECTE

          Ja fa dos mesos que varem assistir a la reunió nacional que cada any celebra l’Associació Espanyola de Psicodrama (AEP) i és hora de fer-ne balanç de l’experiència.

         Es va celebrar a Madrid del dia 23 al 25 de novembre passat, a l’edifici del Cercle de Belles Arts de San Fernando, a la Gran Via madrilenya. Una seu sense parangó, de la qual varem disposar de d’alt a baix, amb tot d’espais per a desenvolupar els nombrosos tallers que es presentaven. Ja el primer vespre varem gaudir de les espectaculars vistes que des del terrat que domina la ciutat es podien observar, tot prenent un còctel de benvinguda.

         Però no varen assistir només a fer-nos la copeta. Hi havia un munt de propostes a presentar i amb prou feines varen poder assistir-hi a un bon grapat de tallers i propostes. Seguidament us adjuntem la relació d’activitats, extensíssima. Tant el divendres al de matí, quan es varen celebrar unes activitats prèvies al congrés (i on no hi fórem perquè tot just arribavem a la tarda), com a la presentació del vespre i els dos dies següents, matí i tarda, fins la cloenda del diumenge havent dinat, es celebraren fins a sis actes diferents ,cada hora i mitja i simultàniament, de nou del matí a nou del vespre, a diverses sales del cercle de belles arts. Tot una marató.

         Hi havia les propostes més diverses: psicodansa; teatre dels sentits-La veu del Bosc; taller de teatre espontani, taller de símbols de naixement i renaixement; música i psicodrama; impulsos vitals: de oca a oca; el far de la meva vida; tècniques d’hipnosi ericksonianes aplicades al psicodrama; psicodrama i coaching; el vídeo aplicat en psicodrama; sociodrama; memòria, moviment, creació, empremta en la sexualitat; crativitat grupal i psicodrama, des del inconscient grupal; psicodrama simbòlic al tractament del trastorn mental greu, jocs i dramatitzacions d’experiències creatives personals; les ombres; la masculinitat despistada; cos i acció; recerca d’emocions; gramàtica de la creativitat i joc psicodramàtics; teatre de la transformació, redescobrir l’espiritualitat; sexe, cos i altres mentides: construint el gènere a través de la creativitat pròpia; psicodrama i EMDR; pintura i psicodrama; lleialtats invisibles a la transmissió del trauma; l’art de morir; sigues tu mateix: les paradoxes de l’espontaneïtat; taller de cloenda.

         Algú en vol més? Va ésser com posar-se davant d’un gran aparador (d’això que en diuen workshop), un mostrari de tots els potencials del psicodrama emprat en diversos camps i molt especialment vinculat a processos creatius. Potser tanta activitat va anar en detriment d’un major aprofundiment de continguts, però, de ben segur, no era aquesta la intenció de la trobada. Al contrari, s’ens oferia tot un ventall de possibilitats que podíem portar-nos-en, al tornar a Barcelona, per tal de fer-los servir a la nostra tasca terapèutica i de formació.

 

         Val a dir que moltes propostes es basen en un cert positivisme ben intencionat, en una reunió en què els assistents van justament amb la millor de les predisposicions. No és això el que es viu a la feina diària a consulta, als grups setmanals o altres activitats continuades, on sovint s’ha d’anar amb molta astúcia, prudència i una certa punyeteria per tal de vèncer les resistències i reticències dels pacients que participen en dinàmiques amb psicodrama. Com diu el doctor Fernando Domínguez, els psicodramatistes hem de ser punyeters.

         Per acabar, valorem especialment l’oportunitat que un esdeveniment com aquest ens ofereix per posar-nos en contacte amb d’altres professionals i gent involucrada a l’aplicació del psicodrama en diferents àmbits. A banda de fer noves amistats i relacions, es comparteixen experiències, comentaris i coneixements, publicacions, adreces... o si més no, indicis i pistes que, després, ens són molt valuoses i enriquidores.

         I la proposta que varem portar al congrés, els membres de l’Escola de Psicodrama de Barcelona? D’això en parlarem el proper escrit al blog. Val la pena.